12 nov. 2011

Homenatge a Carlos i a les víctimes del feixisme

L'11 de Novembre de 2007 és una data que es va quedar a la nostra memòria perquè l’antifeixisme madrileny va resoldre sortir al carrer per evitar que els/as nazis estenguessin el seu missatge racista pel popular barri d’Usera. Carlos, era un més dels/as joves que aquest dia va decidir prendre l'acció per bandera. Aquest dia va ser covardament assassinat per un militar feixista.

Des d'aquell moment el seu nom es va gravar en una llista, en la qual estan tots/as els/as assassinats/as pel feixisme, sense oblidar la resta de formes d'actuació del feixisme. Per això reclamem l'11 de novembre com a Dia Internacional dels/les Caiguts/des Antifeixistes. Ja sigui a les mans del feixisme institucional o del feixisme de carrer milions de persones han mort en la lluita. És necessari recordar a els qui van donar la seva vida per un ideal de justícia i pau entre pobles però lluita de classes. El feixisme és la representació terrorista oberta dels elements més reaccionaris, més patriotes i més imperialistes del capital financer.

En aquest moment el sistema capitalista es troba en una crisi estructural. No és una crisi d'insuficiència, doncs hi ha recursos per a tota la societat, és una crisi organitzativa. El sistema capitalista defensa l'interès d'una minoria sobre l'explotació de la majoria. Aquesta gran veritat, tan senzilla, ha de ser ocultada i para això el feixisme empra la xenofòbia i el racisme. És un simple mecanisme de distracció social.

La classe treballadora, aquella que no posseeix les empreses, lluita entre si per una poques engrunes. Ens eduquen en la creença que el consum massiu ens donarà la satisfacció. Consum que se satisfà als països més desenvolupats a través de l'explotació dels països menys desenvolupats, afavorint això les migracions econòmiques. Mentre que la classe capitalista assegura mantenir els seus beneficis. La repressió se centra en els elements conscienciats i arriba des de pallisses, tortures, penes de presó fins a l'assassinat directe. Tant a nivell institucional com a de carrer. Però no ens podran parar. No passaran.

Podran pegar-nos, detenir-nos, assassinar-nos. Però mai podran silenciar-nos, mai podran eliminar-nos. Cada vegada que un/a de nosaltres/as caigui ens aixecarem deu, perquè som la lluita conscient del poble treballador. Cada caigut/a a les mans del feixisme és un exemple de lluita i un motiu per afirmar-nos en les nostres idees. Carlos va ser un motiu per recordar la unió antifeixista, una unió que segueix sent necessària, unió que no passa per una determinada estètica o ideologia sinó per una actuació en conseqüència. Carlos al costat de milions segueix viu en els nostres cors, per ell i per tots els altres, el millor homenatge, continuar la lluita.

AMICS/GUES I COMPANYS/ES DE CARLOS






0 comentarios:

Publicar un comentario