Després d'unes merescudes (i llargues) vacances, tornem a la càrrega amb més força que mai.
Properament més novetats...

Al finalizar el juicio, la madre-abogada del denunciante saluda efusivamente dando dos besos al juez en medio de la sala. Ahora tenemos claro el porqué de la repentina indisposición de esta persona en el primer juicio. ¿El juez sustituto hubiera participado de igual manera en todo este circo? ¿hubiera dado pie a este montaje? Quizás éste no era tan amigo de la madre-abogada.

18.00h Projecció del documental "Alarma Social: ¿cómo se crea?"
19.00h Intervenció del sociòleg Felipe Aranguren

Lloc: Bodega La Riera (Av. Vallcarca, 81)
Metro L3 - Vallcarca

-------------------------------------------------------------
Felipe López-Aranguren (Madrid 1951). Sociólogo. Desde 2003 a 2007 ha formado parte del Consell Asesor de RTVE en Cataluña. Director de la empresa ARCS S.L., cuyo objetivo es el estudio, producción, gestión y promoción de todo tipo de actividades, bienes y servicios culturales. Miembro de la Associació Catalana per la Pau y colaborador del Centro de Investigación para la Paz, de Madrid, galardonado con el Premio Nacional de Derechos Humanos. Profesor en diversas universidades de verano, colabora en revistas y diarios e imparte conferencias sobre sociología, cultura, paz y desarrollo, política y literatura. Ha publicado libros de variada índole, entre los que destacamos sus obras de poesía Escombros y laberintos (Argés, 1997); El viajero y su tierra (1999); La nave del olvido (Actas, 1998), y La esfinge (2001). Figura en la antología alemana Hell Verwundete des Miltelmeers. Sus obras han sido traducidas también al inglés, francés y ruso.

Concentració 15 de Desembre. 
19 Anys sense Pedro assassinat per un policia.

OFRENA FLORAL, 11h. Av. Catalunya (Hospitalet)
CONCENTRACIÓ 20h. Plaça Universitat (Barcelona)


Tots/es al carrer contra els abusos de poder. Jutges que ascendeixen, investigadors apartats, proves que es tiren a les escombraries... Per un sistema veritablement democràtic JA.

Més informació: http://plataformapedroalvarez.com

Antecedents dels fets:

El dia 29 de Març del 2008 jugava el Gimnàstic de Tarragona contra el Numància de Sòria, unes hores abans del partit una cinquantena de persones estàvem al bar Apol•lo, a la Vall de l’Arrabassada, lloc habitual de trobada els dies de partit. Van venir unes dotacions de la Guàrdia Urbana alertades per una suposada trucada dels veïns dient que molestàvem cantant i que provocàvem aldarulls (una trucada que mai es va poder demostrar la seva existència) i ens van advertir dient que si callàvem i no molestàvem no passaria res, i així és va fer. Minuts després van aparèixer dotacions de la policia Nacional i es van quedar davant del bar. A les 18:00h aproximadament, vam anar cap a l’estadi i a les immediacions del camp, és a dir, fora del recinte esportiu del club Gimnàstic, hi havia un cordó de la policia Nacional que impedia el pas a l’estadi, un membre del cos se’ns va acostar i va dir que no passàvem: “por sus cojones y porqué él lo decía”, al•legant símptomes de embriagament per part dels joves, sorpresos, vam demanar un alcoholímetre per poder demostrar que no era així, davant la negativa dels agents, en Bernat D. va trucar al personal del club, amb el què hi havia molt bona relació i en aquell moment ens trobàvem en procés de legalització d’una nova penya d’aficionats. Els agents, en veure que Bernat estava realitzant la trucada al Gerent de Seguretat del Gimnàstic, i en comprobar que els joves no queien en les seves provocacions per tal de justificar un aldarull, van procedir a detenir-lo juntament amb Jordi M., que va ser el primer detingut, Josep S. i una menor de 15 anys ja que van ser els tres que es van acostar a demanar explicacions per la detenció del primer. Acte seguit, els agents van carregar contra tota la resta, aixecant així xiulets i crítiques per part de tota la gent que anava cap a l’estadi aliena al grup. Van identificar a 24 persones i posteriorment multades sumant una xifra de més de 100.000 euros de sanció basant-se en la llei anti-violència. Els detinguts van ser incomunicats i no van poder avisar al seu advocat fins dos dies després, en les trucades que fan els agents als familiars si els detinguts ho volen, explicaven mentides i amenaces als familiars. A més, van ser agredits a la comissaria per els agents de la policia Nacional (en són prova els partes mèdics). La menor en ser traslladada a la comissaria veure que l’havien emmanillat, detingut i agredit, van avisar a la seva família i sota coacció li van dir que si no denunciava no li imputarien cap delicte.

La relació amb el Club i el seu president era i és molt satisfactòria, els fets no van ser ordenats per el Club, tot això esdevé un muntatge policial del comissari de la policia Nacional al 2008, ordenant una persecució política contra tota la joventut d’esquerres de Tarragona amb la inestimable cooperació de la Guàrdia Urbana, que també va participar en l’actuació policial. Per desgràcia hi ha diversos antecedents que avalen aquesta teoria.

No podem entendre com més tard, diuen que el propietari del bar també havia trucat queixant-se de destrosses al seu bar, ja que és una persona que manté una relació d’amistat amb la gran majoria de nosaltres i d’on les destrosses i la trucada són un montatge policial més d’aquest judici. No hi ha existència de denuncies per part de cap veí ni per causar desperfectes en mobiliari urbà ni caixers automàtics, ni en el bar, d’on teniem dues patrulles de la Policia Nacional, tal com els agents al•legaven. Mentides i més mentides per tal de legitimar una actuació policial de repressió política a una joventut organitzada.


Actualitat dels fets:

Després dels fets del 2008 i la seva repercussió mediàtica a la premsa escrita i radiofònica, van arxivar la causa a dos dels detinguts juntament amb les multes a les 24 persones, centrant-se així en el company Jordi M. Era més senzill inculpar a un sol individu que obrir un judici a 27 persones.

Aclarim quatre trets dels fets del 2008 i amb una perspectiva de 4 anys després, veiem clarament com aquestes detencions van ser un acte polític i que no tenia res a veure amb un esdeveniment esportiu, així doncs, queda demostrat en les afirmacions dels policies en el moment del cordó policial i la posterior càrrega, on inventant, manipulant i mentint declaren fets inexistents tals com agressions físiques a policies, llançament de pedres, insults... on la realitat dels fets és que la policia Nacional conjuntament amb la Guàrdia Urbana es reia i disfrutava de la càrrega policial i de les posteriors agressions físiques que vam patir els detinguts a comissaria.

*Per diferents errors judicials i d’agenda el Judici contra el company Jordi M., que havia de tenir lloc el dia 15 de desembre del 2011 al Jutjat penal nº 4 de Tarragona a les 10.30h, s’aplaça a les dates 14 i 15 de març del 2012, a falta de confirmació i citació legal dels testimonis i de l'imputat on es confirmin finalment aquestes dates.

Per tant queda aplaçada la concentració d'aquest dijous dia 15 fins la confirmació de les noves dates del judici.

PROU MUNTATGES POLICIALS!
LA DIFUSIÓ ÉS SOLIDARITAT!
ABSOLUCIÓ JORDI!

• 180.000 millones de euros de fondos públicos puestos a disposición de la banca privada en 2010.
• Decenas de miles de millones de euros más irán a sufragar una nueva recapitalización de la banca y la privatización de las Cajas de Ahorros.
• El fraude fiscal del capital asciende, al menos, a 90.000 millones de euros anuales y equivale a una vez y media el gasto sanitario público total. Mientras, los impuestos que pagamos los asalariados sufragan el 85% de los gastos del Estado.
• La deuda militar, producto de la compra del más sofisticado armamento utilizado para masacrar a pueblos como el afgano o el libio a las órdenes de la OTAN, asciende a más de 30.000 millones de euros. Por si fuera poco, Zapatero nos deja de recuerdo el escudo antimisiles y nos coloca en la 1ª trinchera de la OTAN contra los pueblos árabes.
• Seis mil millones de euros salen cada año de las arcas públicas para la financiar a la Iglesia Católica y a todas sus estructuras sociales y educativas, que no han recibido recorte alguno.

• Más de cinco millones de personas están en paro sin esperanza de encontrar empleo. Millón y medio de trabajadoras y trabajadores no tiene seguro de desempleo.
• Casi un millón y medio de familias tienen a todos sus miembros sin trabajo.
• El paro entre la juventud supera al 50%.
• Más de cuatro mil familias son desahuciadas mensualmente.
• Más de la cuarta parte de la población está en situación de pobreza, especialmente la juventud, las mujeres y los emigrantes. El suicidio es ya la 1ª causa de muerte no natural en el Estado, por delante de los accidentes de tráfico.
• Salvajes recortes degradan la educación y la sanidad públicas mandando a miles de trabajadoras y trabajadores al paro. Mientras tanto se privatiza a manos llenas y se financia con presupuesto público a las empresas privadas, además de desgravar fiscalmente a quienes utilizan servicios privados.

20.00h - Projecció del Documental "435 Días en huelga de hambre"
21.00h - Xerrada a càrrec d'un membre de l'SRI Catalunya i Pablo Hasél
22.00-02:00h - Sopar + Festa (bona música, begudes a preus populars)

CSOA BARRILONIA
C/RAMBLA DEL RAVAL, 8. (Metro L1 CATALUNYA - L3 LICEU)

Las consignas más coreadas en las multitudinarias movilizaciones que han tenido lugar en los últimos meses apuntan todas en un mismo sentido: "No nos representan", "Lo llaman democracia y no lo es", "La lucha está en la calle y no en el parlamento", "No es una crisis, es el sistema", etc.

Hoy, el carácter antidemocrático y la ilegitimidad del régimen monarca-fascista que alumbró la estafa de la transición es ya una evidencia para la mayoría de los trabajadores.

Sin embargo, hay quienes, a pesar de todo, aún mantienen la ilusión de que los procesos electorales en los términos en que se dan actualmente puede servir en alguna medida a los intereses de la clase obrera y los sectores populares.

Para el movimiento revolucionario organizado se hace indispensable acabar con estas ilusiones. Hay que llevar hasta sus últimas consecuencias las consignas antes señaladas. Si no nos representan, si esto no es una democracia, si donde se defienden nuestros derechos es en la calle, la consecuencia política y práctica de todo esto es boicotear las farsas electorales.

¿Para que sirve votar en las condiciones actuales? Únicamente para insuflarle oxígeno a un cadáver, a un sistema acabado, agónico, agotado históricamente y en práctico colapso económico. Y de lo que se trata es precisamente de lo contrario: de contribuir a hacer más corta esa agonía, de precipitar ese colapso, y , por tanto, de impulsar hacia adelante la rueda del progreso social.

¿Tiene alguna importancia el color del partido que nos gobierne por los próximos cuatro años? Para la clase obrera, para el conjunto del pueblo trabajador, no tiene absolutamente ninguna. Los dos grandes partidos no son más que los recaderos de la oligarquía financiera, del capitalismo nacional e internacional, tanto con los neofalangistas del PP como con los socialfascistas del PSOE hemos visto recortados nuestros derechos en todos los ámbitos: en lo económico, en lo social y en lo político. Y, puestos a ser rigurosas han sido los segundos (a pesar de ufanarse de ser los campeones de la política social) quienes más medidas antiobreras y antipopulares han aplicado, basta ver lo ocurrido en la última legislatura: reforma laboral, pensionazo, recortes en las prestaciones por desempleo (que ya de por sí eran miserables) y un larguísimo etcétera. De modo que ya no cuela ese "Que viene la derecha" con lo que los socialistas pretenden meternos el miedo en el cuerpo y ganarse nuestro voto. En lo esencial, las diferencias entre el PP y el PSOE son cero. Con unos, estamos jodidos. Con los otros, también.

Y, en cuanto a los demás partidos del arco parlamentario, de uno y otro signo, no son más que los colaboradores necesarios de las tropelías que cometen aquéllos, al margen del discurso con que se adornen. Todos ellos, además, forman parte de ese estamento privilegiado y parasitario que se da en llamar clase política. Y tienen, por tanto, intereses comunes que defender.

Ningún partido institucional representa a los trabajadores. El sistema de partidos está estructurado precisamente para que sea así, para que sólo estén representados los intereses de la burguesía, de los capitalistas. Entre otras cosas existe la ley de partidos que ilegaliza, criminaliza y persigue a las opciones políticas realmente democráticas y revolucionarias. Nada se le ha perdido al pueblo trabajador en los jueguecitos electorales con que los políticos nos abochornan (tan es el grado de mediocridad, cretinismo y mezquindad que han alcanzado) cada cierto tiempo.

La opción democrática para el movimiento obrero y popular se encuentra, como ya hemos apuntado, en la calle, en la movilización; en su fortalecimiento y desarrollo sobre unas bases combativas, revolucionarias, en oposición frontal al régimen monarca-fascista y su aparato institucional y de partidos. Y esto, insistimos, de cara a la farsa electoral, debe traducirse, necesariamente, en el boicot activo.

Hay que destruir todo resto de legitimidad que pueda conservar el régimen. Éste, en tanto no seamos capaces de echarlo abajo, continuará cometiendo todo tipo de atropellos e injusticias, pero tendrá que hacerlo sin nuestra colaboración, desde el aislamiento político, y en medio de la más profunda crisis económica y del más enconado conflicto social. Sólo así podremos ir alcanzando nuestros objetivos, sólo así se verá obligado a recular en alguna de sus medidas. y sólo así iremos creando las condiciones -y éste debe ser nuestro auténtico objetivo- para llevar a cabo la demolición completa del sistema capitalista y la construcción de una nueva sociedad.

Cualquier conquista que seamos capaces de alcanzar no será duradera en tanto se mantenga en pié el actual sistema. Aprovecharán cualquier oportunidad para arrebatárnoslo. La perspectiva, por tanto, debe ser en todo momento la transformación social revolucionaria.

L'11 de Novembre de 2007 és una data que es va quedar a la nostra memòria perquè l’antifeixisme madrileny va resoldre sortir al carrer per evitar que els/as nazis estenguessin el seu missatge racista pel popular barri d’Usera. Carlos, era un més dels/as joves que aquest dia va decidir prendre l'acció per bandera. Aquest dia va ser covardament assassinat per un militar feixista.

Des d'aquell moment el seu nom es va gravar en una llista, en la qual estan tots/as els/as assassinats/as pel feixisme, sense oblidar la resta de formes d'actuació del feixisme. Per això reclamem l'11 de novembre com a Dia Internacional dels/les Caiguts/des Antifeixistes. Ja sigui a les mans del feixisme institucional o del feixisme de carrer milions de persones han mort en la lluita. És necessari recordar a els qui van donar la seva vida per un ideal de justícia i pau entre pobles però lluita de classes. El feixisme és la representació terrorista oberta dels elements més reaccionaris, més patriotes i més imperialistes del capital financer.

En aquest moment el sistema capitalista es troba en una crisi estructural. No és una crisi d'insuficiència, doncs hi ha recursos per a tota la societat, és una crisi organitzativa. El sistema capitalista defensa l'interès d'una minoria sobre l'explotació de la majoria. Aquesta gran veritat, tan senzilla, ha de ser ocultada i para això el feixisme empra la xenofòbia i el racisme. És un simple mecanisme de distracció social.

La classe treballadora, aquella que no posseeix les empreses, lluita entre si per una poques engrunes. Ens eduquen en la creença que el consum massiu ens donarà la satisfacció. Consum que se satisfà als països més desenvolupats a través de l'explotació dels països menys desenvolupats, afavorint això les migracions econòmiques. Mentre que la classe capitalista assegura mantenir els seus beneficis. La repressió se centra en els elements conscienciats i arriba des de pallisses, tortures, penes de presó fins a l'assassinat directe. Tant a nivell institucional com a de carrer. Però no ens podran parar. No passaran.

Podran pegar-nos, detenir-nos, assassinar-nos. Però mai podran silenciar-nos, mai podran eliminar-nos. Cada vegada que un/a de nosaltres/as caigui ens aixecarem deu, perquè som la lluita conscient del poble treballador. Cada caigut/a a les mans del feixisme és un exemple de lluita i un motiu per afirmar-nos en les nostres idees. Carlos va ser un motiu per recordar la unió antifeixista, una unió que segueix sent necessària, unió que no passa per una determinada estètica o ideologia sinó per una actuació en conseqüència. Carlos al costat de milions segueix viu en els nostres cors, per ell i per tots els altres, el millor homenatge, continuar la lluita.

AMICS/GUES I COMPANYS/ES DE CARLOS

Les manipulacions de la polícia han caigut pel seu propi pes davant d’un judici que es va repetir en nombroses ocasions.

Ara només queda que també es faci justícia amb tots els altres acusats. Per tot això no podem deixar-los sols. I, ara més que mai, hem de mostrar la nostra major solidaritat amb ells.

Desenes de col·lectius antifeixistes, anticapitalistes i antiracistes de la ciutat de Barcelona convoquen una manifestació pel centre de la capital catalana a les 17h. a Plaça Universitat. 

BARCELONA ANTIFEIXISTA. 

 

Pancarta mostrada a l'últim concert de Los Chikos del Maíz + At versaris + Excèrcit d'alliberament musical a les Festes Alternatives de Les Corts.
A la pancarta hi diu: "ABSOLUCIÓ P. HASÉL. STOP REPRESSIÓ. R.A.S.H. BARCELONA". 
LA SOLIDARITAT NO S'ATURA.